Barcelona

Parlem sobre la democràcia espanyola mig segle després, però fem-ho amb la mirada dels tècnics i altres treballadors i treballadores de l'escena que habitualment no veiem a l'escenari.&nbsp;Sempre amb un punt de vista que s'allunya dels més habituals, La tristura es fixa en aquesta producció en un moment obligat en la vida de qualsevol espectacle, aquell en què els tècnics, operaris i artesans fan possible el somni o, dit d'una manera potser més prosaica, el doten d'una estructura física. Ells són els protagonistes d'un muntatge que paral·lelament repassa moments icònics dels últims anys de la nostra democràcia. No es tracta tant de jutjar-la com de prendre consciència de com n'és de jove, en termes històrics. Tot es pot, encara, reconstruir o transformar. Tot podria renéixer, com anuncia el títol i ens explica un muntatge que es desenvolupa entre proves de so, confessions a mitja veu i tècnics d'escenari que munten i desmunten decorats. Parlen d'amors o de secrets familiars, recorden la infantesa i es pregunten, també, per la necessitat d'implicar-se en la regeneració del nostre món. Perquè, molt probablement, demà ens voldrem tornar a aixecar del llit i, malgrat tot, estrenar un altre dia.Els espectadors del Grec Festival de Barcelona coneixen bé La tristura, una companyia que investiga els límits entre realitat i ficció, entre la presentació i la representació, sempre amb la idea que la intimitat i la poesia són elements polítics. Entre les seves creacions,&nbsp;CINE&nbsp;(Grec 2017),&nbsp;Future Lovers&nbsp;(Grec 2019) o bé&nbsp;Materia prima, que els han fet guanyar la reputació de ser una de les companyies espanyoles de teatre contemporani més compromeses amb la innovació i el risc escènic. Consideren que l'escena és el lloc on fer aflorar les ferides i foscors de la nostra societat i, a la vegada, un espai de celebració.Una coproducció de Teatros del Canal, Thèâtre de Liège, Noorderzon/Grand Theatre Groningen, Ayuntamiento de Madrid i La tristura.Amb el suport de Prospero.<h3 class="ql-align-justify"> </h3>Creació:&nbsp;La tristura ·&nbsp;Interpretació:&nbsp;Roberto Baldinelli, Belén Martí, Iván Mozetich, Alván Prado, Mundo Prieto, Emilio Rivas, Marcos Úbeda&nbsp;· Disseny de la il·luminació:&nbsp;Carlos Marquerie ·&nbsp;Disseny de l'escenografia i el vestuari:&nbsp;Cecilia Molano&nbsp;· Disseny del so:&nbsp;Adolfo García ·&nbsp;Direcció de producció:&nbsp;Alicia Calôt ·&nbsp;Producció en gira:&nbsp;Ana Botía ·&nbsp;Direcció tècnica:&nbsp;Cristina Bolívar ·&nbsp;Ajudant d'escenografia i vestuari:&nbsp;Almudena Bautista ·&nbsp;Ajudant tècnica:&nbsp;Roberto Baldinelli ·&nbsp;Ajudantia de producció:&nbsp;Iván Mozetich&nbsp;· Coreografia:&nbsp;Mucha Muchacha ·&nbsp;Distribució i comunicació:&nbsp;Art Republic ·&nbsp;Premsa:&nbsp;Paloma Fidalgo ·&nbsp;Fotografia:&nbsp;Mario Zamora&nbsp;· Pintura dels telons:&nbsp;Nuria Obispo, Olga López, Ana Arroyo, Julia Navalón ·&nbsp;Confecció:&nbsp;Théâtre de Liege, Sandra Belloi ·&nbsp;Confecció del vestuari:&nbsp;Isabel López ·&nbsp;Realització de l'utillatge:&nbsp;Ricardo Vergne, Mundo Prieto ·&nbsp;Proveïdor d'audiovisuals:&nbsp;Creamos Technology ·&nbsp;Distribució:&nbsp;@artrepublic.es @latristura

Espectacle “Renacimiento" de La tristura

Una de les darreres obres de la dramaturga, pensada especialment per a l'actor Oriol Genís i dirigida per un director amb qui comparteix la màxima complicitat.L'any 2024 va fer 30 anys que Xavier Albertí va començar a dirigir el teatre de la Lluïsa Cunillé. De llavors ençà, han treballat junts en 27 produccions. Ara van per la 28. Difícilment trobarem gaires exemples més de col·laboracions tan estables entre un dramaturg i un director. Compto cada passa meva sobre la terra és una de les darreres obres escrites per la Lluïsa Cunillé i pensada per ser representada per l'actor Oriol Genís. Amb ella assistim a la nit abans que el personatge protagonista se sotmeti a una operació quirúrgica de cor de resultats incerts. Gràcies a aquesta situació, podrem conèixer el món interior d'un home que ha sigut tota la vida venedor de diaris en un quiosc prop d'un centre de convencions d'una ciutat petita prop del mar. Les confessions del quiosquer al seu company accidental de cambra d'hospital ens revelaran els turments d'una ànima, que a poc a poc ens va ensenyant les parts més tèrboles d'una vida aparentment anodina, però que s'acaba revelant plena de zones d'ombres amb les quals qualsevol espectador es podrà identificar. Xavier Albertí explica sobre el muntatge: "La Lluïsa continua fidel a una teatralitat que sap despullar les ànimes d'uns personatges que són conscients dels grans mecanismes del món per agredir la seva existència, la seva llibertat o la seva independència. Por, tendresa o culpa generaran mirades plenes de voluntat de comprensió i acceptació d'una vida que no sap si demà es despertarà de l'anestesia."Nascuda a Badalona l'any 1961, Lluïsa Cunillé es va formar a la Sala Beckett en els anys noranta amb José Sanchis Sinisterra. El 2005 ja va guanyar el premi Ciutat de Barcelona per l'obra Barcelona, mapa d'ombres i, dos anys després, el Premi Nacional de Cultura de teatre per La cantant calba al McDonald's, el mateix any en què publicava Après moi, le déluge. Va participar en el Grec 1994 amb Libración; al Grec 1997, amb La venda; al Grec 1999, amb La cita; al Grec 2015, amb El carrer Franklin, i al Grec 2024, amb L'últim dia, una de les moltes creacions de Cunillé que ha dirigit Xavier Albertí. Albertí, integrant amb Cunillé de la companyia La Reina de la Nit, no només ha sigut director del Grec Festival entre el 1996 i el 1999, sinó que ha dirigit o escrit per al festival infinitat de propostes, des de la seva versió de La Traviata (a la desapareguda sala Artenbrut), a L'últim dia i En mitad de tanto fuego (Grec 2023), dirigint un text d'Alberto Conejero. Ara, guia la interpretació d'Oriol Genís, un actor i fundador de diverses companyies, que ha treballat amb grans noms de l'escena, entre els quals hi ha els de Xavier Albertí, Jordi Prat i Coll, Alicia Gorina, Carlota Subirós, Joan Ollé, Esther Nadal, Marc Rosich, Mario Gas o Manel Dueso. Ha estat part de la companyia La Reina de la Nit, amb Albertí i Cunillé, i del Projecte T6 del Teatre Nacional de Catalunya.&nbsp; Una coproducció de Teorema Teatre, Grec 2025 Festival de Barcelona i Ajuntament de Lloret de Mar.Amb el suport l'OSIC i de Badalona Cultura. Espectacle: Xavier Albertí · Autoria: Lluïsa Cunillé · Interpretació: Oriol Genís · Ajudantia de direcció: Mia Parcerisa · Fotografia: May Zirkus · Producció: Maria Andreu (Teorema Teatre)

Espectacle “Compto cada passa meva sobre la terra”, de Lluïsa Cunillé i direcció de Xavier Albertí

El Petit de Cal Eril, Rita Payés, Roger Mas, La Ludwig Band i fins a una dotzena d'artistes, reunits en un gran espectacle intergeneracional que celebra els 55 anys de la publicació d'un disc mític en la història del rock en català.En l'univers sonor de Pau Riba s'hi reconeixen molts dels qui van créixer a finals del segle passat escoltant&nbsp;Taxista,&nbsp;L'home estàtico&nbsp;Noia de porcel·lana, però també molts joves músics d'avui que van veure en el mestre Pau Riba una influència sense la qual la música del país no hauria estat la mateixa. Totes les esmentades són cançons de&nbsp;Dioptria, un disc doble —o potser una capsa de sorpreses lisèrgiques per a les orelles de l'any 1970— que comença amb&nbsp;Kithou. La cançó descriu la dansa a la platja de la noia d'aquest nom mentre "Nosaltres miràvem sense fer brogit / Era com un somni d'una nit d'estiu". I aquest "somni d'una nit d'estiu" és, precisament, el que vol fer realitat&nbsp;Pau Riba: Dioptria, 55, un espectacle intergeneracional en el qual dotze músics del present i veterans revisen, reinterpreten i recreen tots i cadascun dels temes de&nbsp;Dioptria. Tot això ambientat en una escenografia que evoca la Formentera dels anys setanta. Un escenari clau en la maduració de l'artista durant el període de transició entre el primer i el segon volum de&nbsp;Dioptria, així com en el naixement —de part natural a la llar de la Mola— del també llegendari&nbsp;Jo, la donya i el gripau. Aquest viatge emocional pels primers anys de la carrera del músic té la implicació directa de Caïm Riba, també músic i fill de l'artista. Acompanyats dels indispensables De Mortimers, un variat conjunt de músics deutors i admiradors reviuran el mític doble àlbum en una nit d'estiu que sí, promet ser un somni fet realitat.Una coproducció del Grec 2025 Festival de Barcelona i TRESC. Direcció artística:&nbsp;Caïm Riba i Pastor ·&nbsp;Direcció artística i executiva:&nbsp;Pol Segarra i Carré ·&nbsp;Direcció musical:&nbsp;De Mortimers ·&nbsp;Il·luminació i escenografia:&nbsp;Mariona Ubia, Jordi Berch ·&nbsp;Producció executiva i comunicació:&nbsp;TRESC (Direcció: Gerard Birbe) ·&nbsp;Producció tècnica:&nbsp;Taller de Músics ·&nbsp;Interpretació:&nbsp;De Mortimers · Marçal Guasch, Oriol Liñan, Maus Olivé, Lia Queralt, Moisès Queralt, Òscar Romera i Joan Soler · Disseny gràfic: Pau Llop ·&nbsp;Assessorament:&nbsp;Xavi Buxeda i Marcet.&nbsp;Artistes participants:&nbsp;Caïm Riba, De Mortimers, Ivette Nadal, La Ludwig Band, Pascal Comelade, Pastora, Roger Mas, Rita Payés i Pol Batlle, El Petit de Cal Eril,&nbsp;la contribució galàctica de Jaume Sisa&nbsp;i més per confirmar.

Concert “Pau Riba: Dioptria, 55" de Caïm Riba / Pol Segarra

A càrrec de Zudamerikan TheaterLA TERCERA GERMANA és una obra que parla sobre la identitat, a partir de l'imaginari rus i els personatges de l'obra de Chéjov Les tres germanes. En aquest nou univers, les tres germanes es troben a Xile, alguna cosa li ha succeït a Irina, per la qual cosa s'ha de trobar un reemplaçament. Així, la Masha i l'Olga començaran la cerca de la seva tercera germana enmig d'una crisi social i política, on és urgent intentar dilucidar què i qui som, per a poder projectar com serà el futurTeatre de text. 60 minuts.Idioma: castellà.Direcció i Dramatúrgia: Sebastián Squella / Intèrprets: Belén Zambeat, Amelia Barrés, Noel Saint-Jean / Disseny integral i gràfic: Fernanda Herrada y Javier Pavez / Realització de vestuari: Elizabeth Pérez / Assistència realització de vestuari: Alejandro Rojas / Disseny sonor: Camilo Venegas Toledo / Producció: Macarena Tapia Valdivieso.

Teatre "La tercera hermana"

Una comèdia de Ramon Madaula, Jordi Boixaderas i Paco Mir.El Nadal està a punt d'arribar, i dos amics s'han citat al Cercle Artístic del poble, on, des de fa anys, interpreten Satanàs i l'Arcàngel Miquel a Els Pastorets. Aquest any, qui havia de posar-se en la pell de Satanàs no podrà fer-ho: acaba de perdre un recurs d'apel·lació i ha d'entrar a la presó. Com a favor, demanarà al seu gran amic que canviï de personatge i es converteixi en el rei de l'infern.Els problemes sorgeixen quan descobreixen que al seu substitut li costa moltíssim fer de dolent i que haurà d'aprendre tots els trucs necessaris per despertar la maldat suficient per ser un bon Satanàs.Direcció:&nbsp;Paco MirAutoria:&nbsp;Ramon MadaulaIntèrprets:&nbsp;Jordi Boixaderas, Ramon Madaula&nbsp;i&nbsp;Anna Casals

Teatre 'Els bons'

Fitxa artísticaAlex Potter, contratenorSolistes de la Salvat Beca Bach 2025Bach Collegium BarcelonaPau Jorquera, directorProgramaPrograma per determinarDesprés de les dues primeres parades del cicle dedicades a les Variacions Goldberg, el Palau Bach es desplaça cap a un altre territori sonor amb el tradicional Concert de Nadal de la Fundació Salvat. El Bach Collegium Barcelona, sota la direcció de Pau Jorquera, proposa una vetllada on la música antiga esdevé celebració, emoció i espiritualitat. Acompanyats del contratenor Alex Potter i dels joves talents de la Salvat Beca Bach 2025, oferiran un programa —encara per concretar— que connectarà amb l'esperit nadalenc a través de la música de Bach i el seu entorn. Un moment de llum i introspecció en plena arribada de l'hivern.

Concert "de Nadal de la Fundació Salvat" amb Bach Collegium Barcelona

Fitxa artísticaAsí Canta Jerez Luis de Perikín, guitarra i direccióTercer any consecutiu en què convertim el Palau de la Música Catalana en una seu nadalenca de Jerez de la Frontera. Torna Así Canta Jerez en Navidad, aquest 2025 amb un títol ben llaminer: Ya llegó la fiesta. Quantes ganes d'enlluernar-nos una altra vegada, sota la direcció entusiasta de Luis de Perikín, amb aquesta reunió vibrant i sincera de cante, guitarres i ritmes que durant més de dues hores convertirà el Palau en una extensió d'un barri d'una de les capitals indiscutibles del flamenc, Jerez. Com dèiem l'any passat i repetim ara: la zambomba moderna en mans d'un equip artístic (fins a gairebé 30 persones a l'escenari) que inclou noms habituals dels grans concerts flamencs, però també moltes de les noves veus jondas.IMPORTANT:&nbsp;Els menors de 16 anys només podran accedir al recinte acompanyats del seu pare, mare o tutor legal.&nbsp;Imprescindible&nbsp;presentar la&nbsp;Hoja de responsabilidad&nbsp;(veure documents adjunts) degudament impresa i emplenada.

Concert "Así canta Jerez en navidad" Gira 2025 - Ya llegó la fiesta

El conte de Nadal (&nbsp;A&nbsp;Christmas&nbsp;Carol ) de Charles Dickens, publicat originalment en anglès el 1843, narra la història d'un home avar, egoista i ple de cicatrius aparentment irreversibles (Mr. Ebenezer Scrooge) i la seva conversió després d'una sèrie de visites de fantasmes durant la nit. Escrita en plena època victoriana i amb un sentit malenconiós cap al passat, el Nadal i els valors d'unió contra l'avarícia, va tenir una enorme popularitat.Amb la idea de mostrar els matisos d'aquest text magistral de Dickens, Albert Guinovart ens regala una partitura bellíssima, sensible i plena de contrastos. Una música al servei de les paraules que dibuixa tots els personatges de la narració. Dinamitzant l?acció musical, els dibuixos de sorra de Borja González li donen un punt encara més poètic. Sobre una taula de llum artesanal i en total sincronia amb la música i el text, va modelant la il·lustració amb sorra per evocar les diverses escenes i els personatges de la narració. VEUS - Cor Infantil Amics de la Unió, juntament amb l´Orquestra del Gran Teatre del Liceu ofereix un clàssic del nostre Nadal: art, delicadesa i precisió!Fitxa artísticaMúsica i pianoAlbert GuinovartAdaptació del text i coordinació escènicaDavid PintóArt amb sorraBorja GonzálezVeus - Cor infantil Amics de la UnióOrquestra Simfònica del Gran Teatre del LiceuAmb la participació de músics del Conservatori del LiceuDireccióJosep Vila Jover

Eventos de la categoria Navidad

¿Estas buscando qúe hacer relacionado con Navidad?