Barcelona

Mar Vilaseca&nbsp;veu&nbsp;· Tony Glausi&nbsp;trompeta, veu&nbsp;· Jaume Vilaseca&nbsp;piano&nbsp;· Russell Hall&nbsp;contrabaix&nbsp;· Esteve Pi&nbsp;bateria&nbsp;Mar Vilaseca (Barcelona, 1998) és una de les grans veus de les noves generacions de cantants. Alumna brillant, va estudiar a l’ESMUC i a la Juilliard School de Nova York. En l’actualitat, viu als Estats Units, a on du a terme una carrera brillant. No en va, com a sideman ha col·laborat amb figures de l’altura d’Emmet Cohen —a la cèlebre sèrie ‘Live From Emmet’s House’—, els trompetistes i cantants Toni Glausi i Benny Benack III, el contrabaixista Russell Hall i, a casa nostra, amb Ignasi Terraza, Mario Rossy, Geni Barry i el seu pare, el pianista Jaume Vilaseca, entre d’altres. En solitari, ha enregistrat discos com ‘Find the Way’ (2019). Al Mas i Mas’25, actuarà en companyia de Tony Glausi i Russell Hall, i de Jaume Vilaseca i el bateria Andreu Pitarch, un altre dels joves talents del nostre jazz. Presentarà un recital únic, amb un repertori en el qual fusiona jazz amb boleros i música llatina en general, i que inclourà una selecció del concert ‘Bebop &amp; Boleros’, que va presentar conjuntament amb Glausi al Birland Jazz Club de Nova York.

Concert "Mar Vilaseca Quintet"

The Human League és una de les bandes més influents del synth-pop britànic i un referent clau en l'evolució de la música electrònica. Format a Sheffield el 1978, el grup fusiona sintetitzadors innovadors amb lletres melòdiques i una estètica futurista, definint el so de tota una generació.El seu èxit mundial va arribar el 1981 amb Dare, un àlbum que va incloure l'icònic “Don’t You Want Me”, una cançó que no només va marcar els anys 80, sinó que continua sent imprescindible en la història del pop.

Concert "The Human League"

A propòsit de l'exposició dedicada a La Virreina Centre de la Imatge a Eugenio Barba i l'Odin Teatret, un dramaturg tan milanès com barceloní ens explica en una exposició oral què amaga un mètode d'interpretació.Un gran nom de la dramatúrgia actual, Roberto Fratini, us farà reflexionar una mica a propòsit de la interpretació i, més concretament, d'aquests mètodes actorals del segle XX que fan servir els i les intèrprets, com ara el famós "mètode Stanislavsky". Potser, com us explicarà, mètodes com aquest han estat l'avantguarda tova del règim d'autoexplotació que ha reconfigurat la subjectivitat sofisticada i elegant d'avui dia.Nascuda l'any 1964, la companyia danesa i noruega Odin Teatret és famosa arreu del món. El seu fundador, l'italià Eugenio Barba, està considerat una de les personalitats escèniques més innovadores del teatre modern. Entre l'abril passat i el setembre es pot veure a La Virreina Centre de la Imatge l'exposició "Autopenetració. Eugenio Barba / Odin Teatret", que li està dedicada i que analitza l'activitat de la companyia entre el 1971 i el 1979. És comissariada per Roger Bernat. L'exposició s'acompanya aquest juliol, al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa, d'aquesta conferència i també d'Autoritat, un muntatge del mateix Roger Bernat i el performer Søren Evinson.Roberto Fratini, dramaturg, docent i teòric de la dansa, ha format part d'una munió de projectes que s'han vist al Grec Festival de Barcelona, i ha treballat amb artistes que van des de Roger Bernat (Numax-Fagor-Plus, 2014; No se registran conversaciones de interés, 2018; Flam, 2019) i Sol Picó (WW - We Women, 2015) fins a La Veronal (Voronia, 2015; Pasionaria, 2018; Sonoma, 2020), entre d'altres. Se'l va distingir amb un premi Ciutat de Barcelona l'any 2009 i amb el premi FAD Sebastià Gasch 2013 per la seva trajectòria artística i intel·lectual. Una producció de FFF i Grec 2025 Festival de Barcelona Conferència: Roberto Fratini

Conferència "Autopsia" a càrrec de Roberto Fratini

Un concert de guitarra i una conferència obren 'De Miguel Llobet a Ramón Montoya', un cicle de dues actuacions al Museu de la Música que són el pròleg del festival que organitza l'associació El Dorado a Nou Barris.Torna al Grec Festival el cicle Desvarío Flamenco, organitzat per una coneguda entitat flamenca de la ciutat. Comença amb un pròleg que pren la forma de dues cites al Museu de la Música. Amb el títol De Llobet a Montoya, tractarà sobre la importància que va tenir Barcelona en la configuració de la guitarra clàssica flamenca. És un tema al qual El Dorado, li ha dedicat atenció des de fa temps, seguint amb interès les investigacions que es duen a terme sobre la influència que va tenir Miquel Llobet en l'obra de Ramón Montoya, especialment durant la segona dècada del segle XX.&nbsp;Després d'una primera conferència i actuació, viurem una segona cita amb el Pròleg de Desvarío al Museu de la Música. Aquest cop, serà Norberto Torres Cortés, un investigador musical i escriptor francès nascut a Lió el 1960, que és un dels grans experts actuals sobre guitarra flamenca. Parlarà sobre Recepción e influencia de Barcelona y de su Modernidad en el toque flamenco.&nbsp;Seguirà a la conferència un concert de guitarra d'Alejandro Hurtado (San Vicente del Raspeig, Alacant, 1994). Amb una sòlida formació musical, va estudiar guitarra clàssica al Conservatori Professional de Música i Dansa d'Alacant, compaginant-ho amb l'estudi de guitarra flamenca i harmonia moderna. Es va graduar al Conservatorio Superior de Córdoba amb la màxima puntuació possible i, només uns mesos més tard, va obtenir el Bordón Minero al Festival Internacional del Cante de las Minas de la Unión el 2017. Ha acompanyat Mayte Martín i molts altres cantaores com Miguel Poveda, però destaca en els seus treballs com a guitarrista solista. És autor de Maestros del Arte Clásico Flamenco, un homenatge a dos grans intèrprets de la guitarra flamenca: Ramón Montoya i Manolo de Huelva, amb ajuda de Rodrigo de Zayas que va aportar la guitarra històrica de Montoya.Desvarío és hereu del festival Flamenco a Nou Barris, nascut l'any 2000 i que, després de disset edicions, es va extingir. Ara, El Dorado SFB, en col·laboració amb els Serveis Tècnics del Districte de Nou Barris, s'ha fet càrrec de la direcció i la gestió del festival. El Dorado SFB és una associació cultural que va néixer l'any 2007 amb la finalitat de crear un espai estable de promoció i difusió de la cultura flamenca a Barcelona des de la comprensió del flamenc com un art popular modern.&nbsp; Una coproducció del Districte de Nou Barris i El Dorado, Sociedad Flamenca Barcelonesa.Amb el suport del Grec 2025 Festival de Barcelona.Amb la col·laboració del Museu de la Música de Barcelona. Conferència: Norberto Torres Cortés · Interpretació musical: Alejandro Hurtado (guitarra)

Concert d'Alejandro Hurtado i conferència de Norberto Torres, a càrrec de Desvarío Flamenco 25 Nou Barris

Beret, nascut a Sevilla, ha sabut connectar amb el públic gràcies a les seves cançons directes i carregades de sentiment. Amb temes com Lo siento o Ojalá, s’ha posicionat com un dels artistes més sentits de la seva generació.Des dels seus primers vídeos casolans a YouTube fins a col·laboracions amb figures com Pablo Alborán o Sebastián Yatra, la seva trajectòria està marcada per la naturalitat i la proximitat.

Concert "Beret"

Dijous 17 de juliol - 21.30 h Concert amb Antonio Serrano (harmònica), Josemi Carmona (guitarra) i Javier Colina (contrabaix). Les carreres musicals d'Antonio Serrano, Josemi Carmona i Javier Colina són llargues i prolífiques. A la seva manera, han construït un nou estil —cadascú en el seu gènere respectiu—, convertint-se així en referències musicals per a una nova generació de músics. En aquest projecte, uneixen les forces i comparteixen les seves experiències musicals, tot oferint al públic una nova mirada sobre la música espanyola, interpretada des del seu punt de vista únic i modern. L'autèntica fusió d'estils musicals es produeix quan intèrprets que dominen estils diversos s'uneixen per fer música en una mateixa direcció. Aquest és el cas de Serrano, Carmona i Colina: tres artistes en majúscules, amb un nivell de mestratge i d'experiència acumulada que fa possible que una harmònica, una guitarra flamenca i un contrabaix es barregin per crear una orquestra. - 23 h Concert "De Llobet a Montoya", amb Alejandro Hurtado (guitarra) i Patricia Guerrero (ball). Patricia Guerrero (Granada, 1990): «No he d'ubicar-me, soc una bailaora contemporània, faig flamenco d'avui». Amb aquesta desimboltura i fermesa s'expressava Patricia Guerrero fa uns anys. Sembla que va néixer ballant: des de molt petita calçava les sabatilles de ball a l'acadèmia de la seva mare. Quan tenia 15 anys ja havia guanyat concursos a festivals, i als 17 va aconseguir el premi Desplante del Festival Internacional del Cante de las Minas de la Unión. L'any següent va deixar Granada i l'ambient familiar per marxar a Sevilla, per aprendre tot allò que necessitava per poder caminar entre els millors. Va treballar amb Mario Maya, Rubén Olmo, Agustín Diassera, Arcángel, Dani de Morón, Andrés Marín, etc., companys que van ajudar-la a créixer perquè li veien un potencial enorme. Amb 22 anys va ser primera ballarina del Ballet Flamenc d'Andalusia i va guanyar el Giraldillo a l'artista revelació a la Bienal. A l'edició de 2014 es va presentar amb companyia pròpia, i a la següent va tornar a endur-se el Giraldillo, aquesta vegada al millor espectacle de la Bienal per l'obra Catedral; així ha anat pujant esglaons amb pas lleuger. Ara, amb 34 anys, és la directora del Ballet Flamenco d'Andalusia. Sara Arguijo ho va deixar clar fa un parell d'anys a la seva crònica per a Deflamenco.com: «Una bèstia escènica, una bailaora d'una força sobrenatural amb una capacitat interpretativa increïble i recursos infinits. Inquieta, original, diferent. Absolutament segura, totpoderosa i intel·ligent». L'alacantí Alejandro Hurtado (Sant Vicent del Raspeig, 1994) té una sòlida formació musical. Va estudiar guitarra clàssica al Conservatori Professional de Música i Dansa d'Alacant, compaginant-ho amb l'estudi de guitarra flamenca i harmonia moderna. Es va graduar al Conservatori Superior de Córdoba amb la màxima puntuació possible i, només uns mesos més tard, va obtenir el Bordón Minero al Festival Internacional del Cante de las Minas de la Unión el 2017. La seva trobada amb Mayte Martín va ser la rúbrica –i també el premi– d'aquesta fructífera etapa de formació, i va col·laborar en projectes importants de la cantaora com Rubato, Al cantar a Manuel, Memento, Deja vu, etc. Tot i haver acompanyat altres cantaors de prestigi com Miguel Poveda, el més destacat són els seus treballs com a guitarrista solista. Va enregistrar dos magnífics discos l'any 2002 –Támiz i Maestros del arte clásico flamenco–, l'últim dels quals és tot un homenatge a dos grans de la guitarra flamenca: Ramón Montoya i Manolo de Huelva, realitzat amb l'ajut de Rodrigo de Zayas, qui va aportar la guitarra històrica de Montoya.Divendres 18 de juliol - 21.30 h Concert amb Sandra Carrasco (cant) i David de Arahal (guitarra). Sandra Carrasco (Huelva, 1982) es prodiga amb la mateixa destresa en la interpretació de cantes clàssics com en altres gèneres. El 2020 va aparèixer el seu treball La luz del entendimiento, dirigit per Pedro Ojesto, un homenatge a la dona cantaora, on rendeix tribut a set grans del gènere, amb la col·laboració especial de Carmen Linares. Des que es va estrenar juntament amb Javier Limón, aquesta talentosa cantaora de Huelva no ha parat de treballar i d'embarcar-se en els projectes més diversos, tot cantant al costat d'Anoushka Shankar, Avishai Cohen, Richard Bona, Josemi Carmona o juntament amb la companyia d'Estévez/Paños. El sevillà David de Arahal (Arahal, 2000) va començar a tocar quan tenia 10 anys a l'escola de música del seu poble. Va rebre classes i consells de mestres com Manolo Sanlúcar, Víctor Monge 'Serranito', Rafael Riqueni, Paco Cepero, Gerardo Núñez, Tomatito, David Cerreduela, José Luis Balao, José Antonio Rodríguez o Antonio Rey, entre d'altres. Ha treballat i treballa amb grans mestres i figures del gènere com Pepe de Lucía, Lole Montoya, Miguel Poveda, Estrella Morente, Antonio Canales, Rafael Riqueni i Israel Fernández. Malgrat la seva joventut s'ha consolidat ben aviat com un dels nous valors més prometedors de la guitarra flamenca. El 2021 va publicar el seu primer treball discogràfic, Mar verde, que va tenir una bona acollida per part de públic i premsa. - 23 h Concert amb Pedro el Granaino (cant) i Antonio de Patrocinio (guitarra). Pedro Heredia Reyes, Pedro 'el Granaíno' (Granada, 1973), a més de cultivar una veu molt personal i flamenca, ha anat construint una trajectòria artística tenaç i sòlida. Fins al 2012 no va fer el seu primer recital "alante", en solitari, a partir d'un encàrrec del Festival de Jerez i el 2013 va aconseguir el segon premi en el Concurs Nacional de Córdoba. Amb 18 anys es va incorporar, com a cantaor, a la companyia de ball dels Farrucos i ha acompanyat a cantaors tan rellevants com Enrique i Estrella Morente, els guitarristes Vicente Amigo i Tomatito o el cantant Alejandro Sanz. També va ser reclamat per Carlos Saura a la pel·lícula Flamenco, flamenco. Antonio Luque Espejo, Antonio 'de Patrocinio' (Còrdova, 1973) és fill del cantaor del mateix nom. Deixeble de Juan Muñoz 'El Tomate', Concha Calero i Merengue de Córdoba, a finals del segle passat es va convertir en l'acompanyant habitual d'El Pele i dels cantors cordovesos més rellevants. Entre els guardons que marquen la trajectòria d'Antonio de Patrocinio destaca el premi al millor i més complet guitarrista, en solitari i com a acompanyant del cante i del toque, que el 2008 li va atorgar la Peña El Ciego de la Playa, d'Almeria. Va presidir el jurat Norberto Torres, destacat crític i historiador del flamenco, i va competir amb guitarristes de gran rellevància com Manolo Franco o Niño Pura. Dissabte 19 de juliol22 hConcert de ball "Díptico #3 [Landscape + Silencios]", amb Rafael Estévez, Valeriano Paños i Joel Vargas. Díptico #3 [Landscape + Silencios] forma part d'una sèrie numerada de programes dissenyats a partir de coreografies de curta o mitjana durada, en què els mateixos ballarins s'assisteixen mútuament amb la veu, la il·luminació, els cossos, les seves presències i petits instruments. Una dualitat experimental i sinestèsica sobre el zapateado, el ball flamenc, la percussió, la dansa, l'aleatorietat i el silenci, en què ens podem deixar endur per l'atzar, la improvisació i la llibertat de formes, per l'exploració, pel que és premeditat, o pels reptes i el poder de l'emoció crua, sense filtres.A Landscape, suite per a ball i percussió interpretada per Yoel Vargas i Rafael Estévez, l'impuls i la inspiració són el zapateado i la percussió de Carmen Amaya i les composicions per a percussió de John Cage, tot proposant una espècie de trobada ucrònica entre els universos sonors de la bailaora catalana i el compositor nord-americà en el Nova York dels anys 40.Silencios pren com a punt de partida un text del llibre A Year from Monday de John Cage sobre el qual es construeix una conversa des de la cruesa del silenci i des dels nostres llenguatges dansístics diferents, conceptuals i vitals que, amb el pas del temps, s'han fet un i ens permeten situar-nos de manera natural en el lloc de l'altre. Estévez, en el silenci agut del sistema nerviós de Paños —el ritme de la seguiriya gitana antiga—, comprenent els curtcircuits d'un cos que treballa fins a l'extenuació en la recerca de la bellesa, la definició i el perfeccionament del moviment infinit, harmònic, sensible i estilitzat… Paños, en el silenci greu d'Estévez —la rotunditat i el pols ardent del tango flamenc—,que el recorre per tota la sang que s'alenteix densa com la mel, carregada d'avantpassats de procedències inimaginables i d'una intuïció i afinitat amb temps passats que, per edat, no li ha tocat viure, però que són la base del seu llenguatge de dansa.

Concerts al Pati de la Seu del Districte de Nou Barris

La salsa de Nova York no ha canviat; Yuri Buenaventura ve d’allà, d’aquella salsa angulosa i sensual, romàntica i combativa dels àlbums històrics de la Fania All Stars.«Parlar de l’origen d’aquesta música és parlar dels espanyols que van deixar el seu país per buscar una nova vida i es van perdre a la selva entre mosquits i serps; dels africans que van ser llançats a vaixells i assotats per fer-los treballar; dels amerindis agredits pel mal absolut amb la seva creu, que els massacravien perquè creien en els déus del riu i del sol. I després, dins d’aquesta tragèdia, una altra tragèdia: l’èxode de porto-riquenys, cubans i dominicans, deixant la seva illa sota el sol per anar a l’hivern dels barris humils de Nova York. Doncs bé, la salsa de Nova York és aquesta música». Quan el gran públic el va descobrir a França amb la seva extraordinària versió de&nbsp;Ne me quitte pas&nbsp;l’any 1996, Yuri Buenaventura va obrir les portes a un renovat interès per la música llatina, però sempre insistint en les seves arrels, inseparables de la seva història. «Negar-se a deixar que la intel·ligència artificial escrigui la música, portar un vestit per donar un concert, és retre homenatge a Dizzy Gillespie, John Coltrane, Miles Davis, a qui se’ls demanava que entressin per la porta del darrere dels clubs per a blancs, i que no podien dormir als hotels on tocaven perquè no es permetien negres a les habitacions».Aprofitem-ho: la salsa, fins i tot la romàntica, és història que es balla.

Concert "Yuri Buenaventura"

DANSA AMB TEATRE | PAOLA GAYSolénoïde 815 min.Un solenoide és un electroimant format per una bobina helicoidal llarga que genera un camp magnètic controlat. A la peça no hi haurà aquest objecte ni piruetes, però sí una invitació a oblidar el "per què" i endinsar-se en un món absurd on tot sembla possible.&nbsp;DANSA CONTEMPORÀNIA | VLADMe lo hice yo mismo15 min. El protagonista d'M'ho vaig fer jo mateix viu un canvi que el força a revelar el seu veritable jo, alliberant-se de pors i acceptant desitjos. Explora transformació, vulnerabilitat i plaer a través de la dansa i el teatre físic, convidant el públic a observar allò que s'amaga.

Eventos de la categoria Bailes

¿Estas buscando qúe hacer relacionado con Bailes?