Exposició ''Érase una vez"

Aquest projecte pretén desemmascarar un conte.

Un ideal de maternitat romantitzat, imposat per la religió, el patriarcat i el capitalisme, i heretat de generació en generació dins de les famílies.

Lluny del romanticisme, les dones hem quedat sotmeses al treball domèstic, les cures i la criança sota l’opressió patriarcal des que sorgís fa 12.000 anys l’agricultura en el neolític, on es va jerarquitzar la humanitat i es va utilitzar a la dona com a moneda de canvi per al seu poder i benefici i com a eina sexual i reproductiva.

Hem estat dominades i explotades des de l’origen de la civilització, però és a finals del S. XX quan, a més, hem d’incorporar-nos al mercat laboral per a fer front a les exigències del despietat neocapitalisme.

En l’actualitat, mentre seguim claudicades a aquests preceptes, els homes no s’han involucrat de la mateixa manera en els treballs de la llar, una qüestió de privilegis que suposa un desequilibri en les relacions de poder i un nou vassallatge per al sexe femení.

Controlar els processos sexuals i reproductius de les dones assegura la dominació del 50% de la humanitat. Aquesta dominació és en realitat la de les mares (totes les dones com a potencials reproductores) i de l’apropiació de les seves criatures.

Trencar els potents vincles afectius entre mares i fills els deixa desprotegits per al seu adoctrinament silenciós i omnipresent (el sistema prefereix institucionalitzar als bebès, que concedir més setmanes de baixa maternal). És la família llavors, una manera de subordinar i assegurar la perpetuació del seu poder.

Aquest adoctrinament es duu a terme a través de múltiples canals, com la religió, l’educació sense marge per al desenvolupament del pensament crític, la publicitat, les RRSS, les joguines i els contes infantils… Els mandats calen en les ments de la societat sense que ningú es pari a reflexionar sobre això, en una fal·làcia de l’ordre natural de les coses.

L’era tecnològica, a més, ens ha sumit en l’individualisme, ja no hi ha suport comunitari. Ens han dividit, ens han deixat soles. Donem a llum i ens quedem a l’ombra.

Inauguració 7 de novembre a les 19 h

Sala Foyer – 1a planta